El paisatge no té escala , tot depèn de la mirada d’un mateix.
Jo entenc que un mateix paisatge conté multitud de paisatges, i només cal estar disposat a percebre’ls i interpretar-los de manera oberta i transversal, fins el punt de SENTIR-LOS.
Aquesta perspectiva em permet generar infinitat de processos creatius dia a dia per realitzar treballs a diferents escales.
DEFINITIVAMENT, el millor resultat es veure com les persones identifiquen sensacions, s’integren en aquells llocs projectats i en gaudeixen . Aquest es, sens dubte, el màxim plaer personal com a paisatgista.