Aspecte - Enginyeria agrícola, mediambiental i del paisatge. Martirià Figueras, Joan Font

Projecte de restauració del volcà Croscat
Preservar un espai singular d'interès natural i adequar-lo a l'ús.

Projecte que planteja un exemple d'intervenció capaç de convertir un maltracta anterior del paisatge en una zona d'interès paisatgístic singular amb caràcter pedagògic i didàctic.

Col·laboradors:
Antoni Bramon ( Aparellador), Lluis Vilà ( Escultor)

Situació:
Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa - Olot (Girona)

Superfície:
7 Ha

Data d'execucio:
Projecte 1992 - obra 1994

Premis:
Guardonat amb el premi FAD d'espais exteriors any 94

Projecte d'explotació i restauració d'extracció d'àrids a l'antic meandre del riu Fluvià per a la creació d'una zona de natura
Un projecte de paisatge és una eina que pot resoldre de manera consensuada diferents demandes e d'interessos entre públic i privat.

El projecte planteja compatibilitzar diferents interessos; per una banda l'extracció d'àrids i la restauració de la zona com a parc periurbà per a ús públic d'interès social. Interaccionant la possibilitat de donar solució viable a l'interès general d'activitats privades particularment agressives amb el medi, com una proposta de relació racional de reducció d'impactes mitjançant la restitució del dany.
El disseny és fruit de l'anàlisi previ d'impacte sobre el medi i el funcionament dels sistemes naturals. Inclou projecte d'explotació, avaluació de l'impacte i projecte de restauració.

Col·laboradors:
Jordi Quera i Miro ( Enginyer de CCP), Josep Mª Costa i Rogelio Linares ( Geòleg i hidrogeòleg ), Xavi Vila ( Biòleg esp. sistemes humits) i Llorens Abos ( Zoòleg)

Situació:
Torroella del Fluvià - Alt Empordà (Girona)

Superfície:
37 Ha

Data d'execucio:
Projecte 1996 - inici obra 2000

Premis:
Projecte referent en el nostre país com a proposta mediambiental innovadora de relació entre privat-públic, consensuat per diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya, municipis veïns i la propietat.

Millora ambiental riera Bullidors al seu pas per Germans Sàbat
Recuperar un espai natural degradat i integrar-lo a la trama urbana, suposa aconseguir acreditar-lo com a públic i donar-li referència ciutadana d'ús . Això sol assegurar la seva bona acceptació i manteniment.

Projecte que planteja la recuperació d'una antiga riera marginal, entenent-la com un element natural de caràcter paisatgístic capaç de millorar l'estructura urbana. La proposta d'humanitzar-la i donar-li ús contribueix a millorar ambientalment el barri, si bé, es converteix en punt de contacte humà i al mateix temps es consolida com a eix d'unió natural entre el barri perifèric i la ciutat de Girona.

Col·laboradors:
Jordi Quera i Miro ( Enginyer CCP)

Situació:
Barri Germans Sàbat (Girona)

Superfície:
3 Km.

Data d'execucio:
Projecte1996 - obra 1998 / 2000

Projecte d'adequació del Salt d'Espolla
"L'obra de paisatge ha de generar sensacions i explicar-se per si mateixa".
Quan els recursos econòmics son mínims, el projecte es converteix en altruisme, sensacions i poesia.

Preservar un espai singular i especial a partir de la mínima intervenció, deixant que l'espai generi sensacions amb la intenció de que la intervenció expliqui la dinàmica del lloc. Pressupost de 7.500 €.

Col·laboradors:
Jordi Gratacós - SOCO (Escultor)

Situació:
Martís de Dalt- Esponellà (Girona)

Superfície:
2 Ha - recorregut d'1 Km.

Data d'execucio:
2000

Premis:
Finalista a Premi FAD 2000

Projecte d'obra civil i jardineria dels marges del Ter 1ª fase
Quan l'actuació del paisatge es resumeix en unes linies i una pinzellada.

Projecte de col·laboració amb Francesc Hereu i Joaquim Español - Arquitectes, en tractament superficial i jardineria. Obra de finançament europeu i emblemàtic per la consolidació i obertures de la riba del Ter sobre la ciutat, originant un diàleg amb el palau d'esports de Fontajau.

Situació:
Ribes del Ter (Girona)

Superfície:
7 Ha

Data d'execucio:
Projecte 1996 - obra 1999

Premis:
Premi FAD en espais exteriors any 99 i 2on lloc en el 1r premi Rosa Barba a la I Biennal Internacional del paisatge 99.

Projectes de recuperació de l'ús sostenible del Riu Terri ( Prust)- Programa Rius Vius
És un exemple de quan un element natural es converteix en un eix referencial i paisatgístic dels habitants de l'entorn.

Programa de recuperació de l'ús sostenible del riu Terri, com a forma de posar en valor un territori lligat a l'entorn d'aquest element natural, amb la possibilitat d'unir diferents nuclis urbans en el fil conductor del turisme cultural. Es planteja la recuperació de 37 Km. de camins per unificar el llac de Banyoles i el riu Ter.

Situació:
Comarca del Pla de l'Estany

Data d'execucio:
1999

Millora ambiental dels marges del riu Riudaura en el seu tram final- Projecte de reutilització d'aigües residuals EDAR Castell-Platja d'Aro 2 Fase

Restauració de marges i bosc de ribera i creació del carril bici en tota la seva longitud i adequació d'àrees d'observació de natural. El riu acaba per esser l'eix natural que uneix petonalmet els nuclis de Castell i Platja d'Aro.

Situació:
TM. Castell-Platja d'Aro - Baix Empordà(Girona)

Superfície:
Longitud 2800 m.

Data d'execucio:
Obres 2000-2001

Projecte d'adequació tram del riu Ripoll, font dels Gitanos a Sabadell

Consisteix en la restauració de la font dels Gitanos, constitució de l'assud i formació d'embassament per consolidació zona humida i creació d'àrea de berenador, tot amb l'objectiu de contribuïr a una millora ambiental i social del riu en aquest tram.

Projecte de finançament europeu

Situació:
Sabadell

Superfície:
7 ha.

Data d'execucio:
Projecte 2003 - Execució 2004

Recuperació paisatgística del parc d'activitats econòmiques Can Sant Joan - Parc comarcal Can Sant Joan - Projecte i direcció tècnica
El paisatge ha d'esser entes como un be comu on poden interaccionar-se diferents usos molt diferents, nomes falta que el projecte sapiga relacionarlos correctamente

Es tracta d'una important obra de restauració del paisatge en una zona amb un alt grau de degradació, fruit de les innombrables infrastructures. Es pretén integrar els equipaments d'una de les majors promocions de Catalunya, que afavoreixen la implantació d'activitat econòmica base, aprofitant la situació privilegiada i les característiques de l'entorn natural, salvaguardant boscos i torrents creant un important circuit natural i integrant un camp de golf a l'ús públic, al sistema d'espais lliures.

- S'ha creat una zona natural de 60 Ha i un parc agrari de 40 Ha.
- S'han restaurat de 2-3 Km. de torrents ( Torrent dels Alous, Guinardera y Can San Joan), i s'han creat de 5-6 Km. d'itineraris lúdics per a vianants, per a bicicletes i per a cavalls.
- Portar a la fi la restauració d'ecosistemes humits en antigues canteres Bassa dels Alous.
- Ubicació del primer camp de golf públic català. Dissenyat per Severiano Ballesteros.

Situació:
Situat en els termes municipals de Rubí i Sant Cugat del Vallès.

Superfície:
286 Hes

Data d'execucio:
A petició directa de l'Institut Català del Sòl a novembre de 1991. L'obra es va començar al febrer de 1992.

Projectes de recuperació de l'ús sostenible del Terri ( Prust)
És un exemple de quan un element natural es converteix en un eix referencial i paisatgístic dels habitants de l'entorn.

Programa de recuperació de l'ús sostenible del riu Terri, com a forma de posar en valor un territori lligat a l'entorn d'aquest element natural, amb la possibilitat d'unir diferents nuclis urbans en el fil conductor del turisme cultural. Es planteja la recuperació de 37 Km. de camins per unificar el llac de Banyoles i el riu Terri.

Data d'execucio:
1999

Adequació de l'itinerari paisatgístic del camí de ronda de Tossa de Mar
Un camí entre dos paisatges amb possibilitat d'emfatitzar cada un d'ells.

Adequació del camí de ronda en una zona de gran dificultat on els penya-segats sorgeixen fins a alçades de 70 m. La creació d'espais d'esbarjo i miradors son punts de referència en la observació del paisatge terra-aigua.

Situació:
Tossa de Mar (Girona)

Superfície:
800 ml

Data d'execucio:
Projecte 2002

Projecte d'integració paisatgística de la platja de Sant Pol
L'estètica no és el millor camí per aconseguir que un espai sigui compartit per tots; fa falta entendre el lloc.
Un parc de sorra per anar descalç, una connexió perfecta entre dunes, sorra i aigua per al visitant en plena Costa Brava.

Planteja la preservació d'un sistema dunar únic a la Costa Brava, obeint a interessos naturalistes, amb el criteri de disseny de reforçar i explicar el lloc, al mateix temps que s'ordenen els serveis d'ús de la platja obeint a necessitats urbanes.

Col·laboradors:
Ferran Prats (Arquitecte), Ferran Ballesteros ( Enginyer agrari esp. en vegetació dunar)

Situació:
Platja de Sant Pol - Sant Feliu de Guíxols (Girona)

Superfície:
2 Ha

Data d'execucio:
Projecte 2000 - obra 1º fase 2002/2003 y 2ª fase 2003/2004

Proposta de millora dels accessos, ajardinament i mobiliari de la platja de la punta de Roses
No hem de perdre l'ocasió d'explicar la dinàmica natural del lloc. Entendre la dinàmica litoral del vent acaba sent el motiu de creació projectual.

Planteja un projecte de protecció de la zona de la platja de les inclemències de davallades de terra provocades per la tramuntana. Això comporta a assentar un disseny de dinàmica natural com a mecanisme de pantalla i assentament dunar.

Situació:
Roses (Girona)

Superfície:
500 ml

Data d'execucio:
2004

Parc dels Tenyinaires - La Corredora
L'aigua és motiu de projecte. Pretén recuperar "un no lloc o jardí insurgent" deixat per la autopista a partir d'entendre la dinàmica natural de la zona.

És una 1ª fase del projecte de Millora Ambiental dels marges de l'autopista A-16 en el seu pas per Castelldefels.

El projecte planteja la recuperació de la "corredora", antic canal de rec dels camps, com element capaç d'explicar la dinàmica hidràulica del lloc, a partir de les oscil·lacions del freàtic mitjançant un joc de llacunes fragmentades.
El projecte aconsegueix adequar una gran zona d'espais lliures indefinits deixats per la autopista i incorporar-los al patrimoni urbà en forma de parc lineal, amb un alt ús lúdic- esportiu.

Situació:
Marges de la A-16 - Castelldefels

Superfície:
800 ml aprox. 2 Ha

Data d'execucio:
Projecte 1997 - obra 1ª Fase 2000

Premis:
Premi qualitat d'espai públic 2003 - Diputació de Barcelona

Un parc que mitjançant l'enteniment de l'agricultura tracta la jardineria a diferent escala.

Direcció tècnica seguint l'avantprojecte realitzat per el prestigiós arquitecte nord-americà Peter Eisenman i Ramón Forcada de l'Institut Català del Sòl.
A petició directa del Consorci de la Vil·la Olímpica de Banyoles, durant els anys 90, 91 i 92.

L'obra es va basar en la remodelació d'antics terrenys ocupats per maresmes pròxims a l'estany de Banyoles, per a la creació d'un parc periurbà de relació de la ciutat amb l'estany.
Planteja la introducció de criteris agraris com a forma de manteniment extensiu a baix cost, on la sega o no sega és un procés ordinador d'ús.

Situació:
Parc de la Draga - Banyoles (Girona)

Superfície:
13 Ha

Data d'execucio:
1990/92

No hem de perdre l'oportunitat d'explicar el lloc a partir de la proposta; aquesta genera multitud d'elements creatius al mateix temps que ens fa partícips d'entendre la dinàmica natural del lloc.

El projecte planteja preservar una antiga duna marginal en una zona eminentment urbana, a partir d'una proposta minimalista d'encintat, mitjançant una recreació al·legòrica conceptual del lloc.

Situació:
Cruilla, nº 7 - Castelldefels (Baix Llobregat)

Superfície:
2000 m2

Data d'execucio:
1998

Parc de vegetació dels Pirineus
L'objecte didàctic és capaç de generar el projecte

Projecte que neix de l'ordenació d'un espai urbà amb la idea bàsica de creació d'un parc-exposició de la vegetació dels Pirineus com a element didàctic. Planteja al mateix temps una relació d'apropament de la ciutat al riu.

Col·laboradors:
Ferran Gonzalez ( Bioleg)

Situació:
Ribes del Ter a Ripoll (Girona)

Superfície:
1,5 Ha

Data d'execucio:
Projecte 1997 - obra 1998/1999

Parc Puig del Castell
L'èxit del projecte radica en aportar solucions i compatibilitzar els diferents interessos socials.

El projecte planteja l'ordenació de la zona verda enjardinada de manera que es reconeixi com a ús públic, al mateix temps que possibiliti les connexions dels vianants als diferents nivells i una zona d'aparcament de vehicles a les cases perimetrals, sense que això provoqui la pèrdua de verd ni de zona pública.

Col·laboradors:
Direcció d'obra Xavier Candela ( Enginyer agrícola)

Situació:
Urbanització zona verda Puig del Castell - Sant Boi del Llobregat (Baix Llobregat)

Superfície:
7.873,90 m2

Data d'execucio:
Projecte desembre 2001 - obra 2003

Enjardinament zona Verda Victor Catalá
Recuperar un espai mitjançant la caracterització estètica unitària genera una millor lectura global.

Projecte de jardineria que planteja la introducció d'un element d'estètica abstracta creat a partir d'un joc de textures de paviments en forma de cinta catifa, com a solució a la unió de diferents peces de verd urbà marginals. Aportant una nova estètica a un barri sense caràcter propi.

Col·laboradors:
Serveis tècnics de l'Ajuntament de Platja d'Aro

Situació:
Platja d'Aro

Superfície:
2000 m2

Data d'execucio:
2000

Giratori dels bolets
"És tan senzill com complicat" el rovellons objecte de passions.

Els bolets: una simbiosi amb el pi
Entendre el giratori com un florero del poble, comporta la possibilitat de realitzar aplicacions singulars de caràcter especial. Si bé, no crec en els giratoris com un repeu d'una escultura, si crec en les possibilitats de centralitat de l'espai per tal de col·locar un element suggerent o simbòlic amb capacitat de ser entès per el 95 % de la població, en tant que espai públic.

Paròdia:
"Què noi! no trobes bolets? Vés a la rotonda de Platja d'Aro que els podràs collir amb sabates de diumenge, enllustrades i tot!

Hòstia!!! Una clapada de rovellons

Col·laboradors:
Serveis tècnics municipals Ajuntament Castell Platja d'Aro i Grup Graff

Situació:
Av. Cavall Bernat - Platja d'Aro - Baix Empordà (Girona)

Superfície:
900 m2

Data d'execucio:
Juliol 2002

Premis:
Finalista Premis d'arquitectura de les Comarques Gironines 2003- Col.legi d'Arquitectes

Projecte d'adequació zona Verda de la Rosa dels Vents
Aportar un element amb la possibilitat de caracteritzar un espai i aportar la toponimia de lloc.

El projecte planteja l'adequació d'un espai marginal geogràficament interessant mitjançant la col·locació d'un element pròxim a la població capaç de ser interactiu per si mateix. El projecte consisteix en la creació d'una rosa dels vents de 60 metres de diàmetre amb materials de reciclatge, reduint així zones de gespa de manteniment intensiu, coronat per un artefacte giratori de disseny escultural capaç de senyalar els vents dominants.

Col·laboradors:
Jordi Gratacós "SOCO" (Escultor)- Serveis Tècnics Ajuntament Castell- Platja d'Aro

Situació:
Platja d'Aro (Girona)

Superfície:
1800 m2

Data d'execucio:
1999

Adequació de l'enllaç central de la variant de Platja d'Aro: "XAIS"
Els el.lements de paisatge es converteixen en referència de lloc.

El projecte planteja la recuperació de un de tants espais marginals sense identitat deixats per les infrastructures, de manera que mitjançant la introducció d'un ramat de xais com a element bucòlic-simbòlic, sense pretensions escultòriques, acabi generant sensacions afins al 95 % de la població. L'espai agafa caràcter i la població s'apropia d'ell, adoptant toponímia i situació geogràfica.

Situació:
Platja d'Aro (Girona)

Superfície:
4 Ha

Data d'execucio:
1999

Ordenació i acondicionament de l'interior de la Ciutadella de Roses

La Ciutadella de Roses és un monument declarat patrimoni nacional de gran importància, si bé, en el seu interior hi ha restes arqueològiques hel·lenístiques, romanes, medievals i militars de la conquesta francesa. És un element museístic de primer ordre que s'ha d'ordenar i adequar correctament perquè el públic en general el pugui entendre bé.

Col·laboradors:
Íngrid Valero ( Arquitecta)

Situació:
Roses (Girona)

Superfície:
8 Ha

Data d'execucio:
Projecte 2002 - inici obra 2005

Projecte d'adequació del Poblat Ibèric del Far de Sant Sebastià
És molt important saber sintetitzar el missatge que volem donar.

La finalitat bàsica d'aquest projecte és permetre l'ordenació general de la zona arqueològica amb l'objectiu de fer-la accessible al públic, protegir els elements d'interès històric i al mateix temps dotar-la d'uns acabats especials que singularitzin la seva importància.

Situació:
Far de Sant Sebastià - Llafranc (Palafrugell)

Superfície:
1000 m2

Data d'execucio:
Projecte 2001 - inici obra 2002

Projecte d'adequació de la Vil·la Romana del Pla de Palol
El que és lúdic i social pot ser didàctic i científic.

El projecte planteja una visió dual de l'espai pedagògic per una banda, i lúdic i d'esbarjo per l'altra, si bé la seva situació és eminentment urbana.
El criteri d'actuació senyala en fer comprensible a la major part de la població el coneixement minoritari de l'arqueologia.
Mitjançant un joc cromàtic contemporanitzat on el color i la textura ordenada de manera geomètrica, sigui capaç d'explicar el lloc al mateix temps que es converteix en una peça d'estètica pròxima al mondrianisme, que engendri una peça interessant a l'observació. Joc d'antic contemporani, didàctic-lúdic.

Col·laboradors:
Serveis tècnics de l'Ajuntament de Castell - Platja d'Aro

Situació:
Pla de Palol - Platja d'Aro

Superfície:
3000 m2

Data d'execucio:
2000

Projecte d'ordenació i acondicionament de l'interior de la Vil·la Romana dels Ametllers de Tossa de Mar
Per adequar alguns espais cal un fil conductor , aquest cas es l'aigua

El projecte planteja una adequació que compatibilitzi les visites públiques nocturnes i diürnes. Ja que Tossa és una ciutat eminentment turística, el projecte preveu la restitució d'elements simbòlics importants de la vil·la i la escenificació de les termes a partir del recorregut de l'aigua. Per poder-ho aconseguir s'introdueixen criteris i elements museístics innovadors i singulars.

Col·laboradors:
Xavi Amat - Ingrid Valero ( arquitecta)

Situació:
Tossa de Mar (Girona)

Superfície:
2000 m2

Data d'execucio:
Projecte 2002 - obra 2004

Pati dels Jurats
"Un mateix paisatge pot contenir multitud de petits paisatges capaços de generar sensacions diferents, tot depenent de la forma de mirar-lo, observar-lo i sobretot, de sentir-lo".

L'obra planteja la creació d'un lloc de sensacions, inspirat en els reflexes d'un bosc a partir del joc de la llum al passar a través de les fulles i els reflexes que generen sobre l'aigua.

És una recerca de la idea del "paradís perdut", en record al jardí bíblic i de la idea primordial de la concepció del primer jardí, on les sensacions recreen la nostàlgia del passat. .

Col·laboradors:
FERRAN PIERA CREIXELLS ( Grafista)

Data d'execucio:
2003

Claustre del Carme ( Diputació de Girona)
"El retall de la mirada fa que el mateix paisatge contingui multitud de paisatges, però aquest per si sol mai serà naturalesa".

L' actuació és una reflexió sobre les possibilitats d'un element natural extret del seu propi entorn, i la seva capacitat per suggerir i representar la seva pròpia essència de fragment de paisatge efímer mitjançant les tècniques de jardineria íntimament lligades a l'agricultura.

Consta de la recreació d'un paisatge propi del nostre entorn agrícola a partir dels productes que ell mateix genera, i reforça la idea de que el cicle natural és tancat .

A partir de la capacitat d'associació de diferents elements, en aquest cas llavors de blat, favó, ordí, blat de moro..., es pot recrear un paisatge de semblant riquesa cromàtica i estètica que el que pot generar en altres estadis de desenvolupament.

Material: Desfets de fusta simbolitzen les muntanyes, llavors de blat, ordí, blat de moro, favó..., simbolitzen els camps de conreu, làmina d'aigua els rius i coníferes de viver les arbredes.

Data d'execucio:
1994

La riera galligants també fa autoreciclatge
"Entenc que cada lloc té el seu projecte, el més important és entendre el lloc".

Els rius, rieres i torrenteres són els eixos que vertebren el paisatge i fonts de riquesa que sovint generen la implantació de l'activitat humana al seu voltant. A la que aquesta es sobredimensiona i perd els seus orígens agrícoles, els torrents i les rieres per la seva poca activitat acaben per ésser conquerits fins els límits mínims del seu espai hidràulic, quedant merament com a espais residuals urbans.

Recuperar aquests espais en el seu esplendor, cada vegada es fa una tasca mes difícil o impossible, però sempre queda utilitzar-los com a suport de creació artística.

En aquesta línia, l'obra planteja revifar la presència de la riera Galligants i reafirmar el seu esplendor mitjançant la col·locació d'elements de reciclatge molt propers al seu entorn actual.

Pals d'acàcia: fites que donen mostra del seu abast llunyà
Llantes: ones metàl·liques- fòssils que donen fe de la seva activitat que alguna altra vegada ha tingut
Rajoles: reflexes d'aigua clara que verifica el seu lligam amb la natura més pura.

Per tant, la riera Galligants ha estat capaç d'autoreciclar-se.

Data d'execucio:
1998

Claustre del Carme ( Diputació de Girona)
"Entenc que tots naixem entrenats per entendre els sons d'aigua".

L'actuació és una reflexió sobre la interrelació existent entre el jardí i l'aigua, en el sentit més ancestral, com un element capaç de suggerir i representar la pròpia essència de paisatge sonor i de moviment.

Entrar en l'espai era gaudir de sons i remors de diferents tipologies d'aigua.

Per una banda, unes cordes que des de 10 metres d'alçada acabades a diferent nivell deixaven caure l'aigua gota a gota sobre l'estany, el que generava un ritme de so descompassat però en conjunt simfònic.
Per altra banda, el concert que oferia la orquestra de granotes on també a diferent nivell un automatisme donava entrada a la fila de dalt, mig o baix de forma acompassada per crear diferents sons de conjunt.

Amb tot, en un espai de disseny realment diàfan la sensació sonora es convertia en simfonia musical natural, que sense afinar i sense director feia l'espai agradable.

Data d'execucio:
1996

Claustre de la Catedral
"Quan el que està bé està bé, cal ser respectuós i saber el paper que ha d'ocupar la nostra actuació, si bé doncs, entenc que tant sols saber decantar una mirada pot ser motiu d'un bon projecte".

Quan es planteja una actuació en un lloc d'una qualitat especial i arquitectònica impressionant com és el claustre de la Catedral de Girona, s' em fa difícil pensar en termes d'ordenació, d'ajardinament o de modificació. Si bé doncs, el que està bé està bé.

En base a aquests criteris de respecte amb el lloc, el claustre com el seu nom indica, genera unes sensacions de tancament i convida al recolliment d' un mateix, el que fa que sigui un espai per si sol interessant.

Observant el lloc em sorgeix un dubte: avaluar la força d'aquesta sensació.Si aquesta ve donada per el fet de la pròpia arquitectura tancada del lloc, que fa mantenir una mirada baixa i plana "terra" o potser per la pèrdua de sensació d'espai obert. Si bé doncs, l'espai obert es manifesta com un simple pla enquadrat per la pròpia arquitectura "cel".

L'obra pretén realitzar una investigació sensitiva, amb l'apropament d'aquests dos espais, mitjançant la introducció d'un element amb capacitat rítmica ascendent, que aconsegueixi visualment unir aquests dos plans, que per sí, són espais contraposats en quant a dimensió. Segurament el resultat que genera és interessant sensitivament, si bé doncs el claustre tancat en ell mateix d'arquitectura pesada suportat per pla de terra, ensenya una porta de sortida a l'exterior amb capacitat de recrear imaginacions obertes i il·limitades.

La jardineria en quant a ofici antic, té el repte diari de recrear espais agradables, al igual que altres disciplines; això invita a la recreació artística i obre les portes a la utilització de qualsevol material, per tal d'aconseguir la finalitat desitjada.

Per tant, en la creació d'espais es planteja la pèrdua de límits entre disciplines, el que enriqueix a cada una d'elles, sempre i quan la mirada de l'observador es senti complaguda o s'aconsegueixi la finalitat desitjada.

Element escollit:

El colom: element molt proper a la Catedral i a grans arquitectures, capaç de volar, i en grup crear un moviment formal interessant.

Data d'execucio:
1999

Jardi d'interiors
"Entendre la historia moltes vegades fa en que el projecte sigui capaç d'aportar l'element complementari a un lloc"
"incidir directament sobre els sentits pot ésser una forma de canviar les sensacions perceptives de un lloc"
"crear il·lusions es una forma de generar curiositats que aporten noves sensacions individuals a un espai"

Quan es planteja una actuació en un lloc d'una qualitat espaial i arquitectònica com és el claustre de la Catedral de Girona, se'm fa difícil pensar en termes d'ordenació, d'enjardinament o de modificació. Si be doncs el que està bé està bé.

En base a aquests criteris respecte del lloc, el claustre com el seu nom indica genera unes sensacions de tancament i invita al recolliment en un mateix, el que fa que sigui la tipologia de jardí " cap a dins", pròpia del jardins medievals, monàstics, àrabs, etc.

Parlar de jardí pressuposa una imatge de composició espaial en base a quatre elements clars: terra, vegetació, aigua i "cel ". Pel que fa al claustre tres d'aquests elements estan perfectament representats en equilibri però hom pensa que l'aigua te un tractament molt pobre i que aquest element podria ser motiu bàsic de l'actuació al lloc.

Per tant l'actuació planteja la revitalització de l'aigua en la composició del jardí quatripartita inspirat en l'antic gènesis, d'una forma global, entenent que els quatre rius de la vida neixen del punt central i es transformen en un gran núvol expansiu que ocupa tot l'abast geomètric del perímetre humà.

A l'igual que la llum blanca es descomposa en un espectre de color en contacte amb l'aigua determinades accions poden generar multitud de sensacions en contacte amb el nostre interior .

El repte de l'obra és recrear el marc i l'ambient necessari per fer visible l'arc de Sant Martí dins del claustre, com una projecció sorpresa de la nostra percepció de "interiors".

Situació:
Girona

Data d'execucio:
2001

Escales de la catedral
"La jardineria en quant a ofici antic, té el repte diari de recrear espais agradables, al igual que altres disciplines; això invita a la recreació artística i obre les portes a la utilització de qualsevol material, per tal d'aconseguir la finalitat desitjada. Per tant, en la creació d'espais es planteja la pèrdua de límits entre disciplines, el que enriqueix a cada una d'elles, sempre i quan la mirada de l'observador es senti complaguda o s'aconsegueixi la finalitat desitjada."

Quan es planteja una actuació en un lloc d'una qualitat especial i arquitectònica excepcional com són les escales de la Catedral de Girona, se'm fa difícil pensar en termes d' ordenació, d'ajardinament o de modificació. Si bé doncs, el que està bé està bé.

En base a aquests criteris de respecte amb el lloc, hom es proposa la realització d'una intervenció efímera d'ornamentació integrada, escala- catedral, on l'aigua pren un paper important:

com un element de força i d'enquadrament d'una visió centrada de l'escala emfatitzant l'eix de la porta, per alçar la mirada cap al cel i gaudir de l'omnipresent façana de la Catedral.
com un element de catifa descendent, o bé ascendent, que com AIGUA DE MAIG genera vida creant una prada d'herbàcies sobre la pròpia pedra de l'escala.

Mai tan ben dit, l'actuació pretén crear un joc d'escales on l'escala no és un simple element de basament o d'acompanyament, sinó que genera una pauta pròpia on magnifica la seva pròpia dimensió a partir de la compartimentació, convertint-la en un element més proper i a escala humana a partir de la referència d'unes flors inventades.

La prada de flors es construeix a partir d'una abstracció geomètrica de floracions naturals on prima la forma i el color com a agrupament de conceptes bàsics i aconseguir la vulnerabilitat herbàcia de cada una d'elles.

Situació:
Girona

Data d'execucio:
2002

Claustre del Carme ( Diputació de Girona)
"La repetició d'un element conegut a part de generar moviment dóna confiança d'ésser ben entès".

"Qualsevol actuació té diferent nivell d'ésser observada, pel que genera sensacions diferents i paisatges diferents".

L'actuació és una reflexió de la capacitat d'un element natural i les possibilitats formals per ell mateix de representar un paisatge efímer d'alt nivell cromàtic, volumètric i representatiu d'un fragment de paisatge. Obre les portes a la creació d'una jardineria relacionada amb la seva pròpia essència agrícola.

El treball es basa en aconseguir un efecte capaç de suggerir un paisatge en moviment, a partir de l'associació d'un mateix element o la simple repetició d'una mateixa forma suggerent, extreta del seu context natural.

"La poma" com a element simbòlic, terrenal, agrícola i de connotacions gironines és capaç d'associar-se i crear un moviment harmònic viu.

"La poma" com a producte final de la cadena agrícola que retorna a les seves arrels i possibilita l'ambientació d'un espai perdut en el seu propi temps.

Situació:
Girona

Data d'execucio:
1995

Escales de Sant Martí
"Les animes dels passejans"

Unes escales on els visitants s'impregnen de l'exposició de tal forma que generen un paisatge de siluetes en moviment capaç d'explicar l'anima del passejans.

Unes siluetes quotidianes que formen un espectacle en moviment encarnen el sentiment de l'exposició de manera simpàtica per ésser compartit entre la gent.

Siluetes estampades amb traces de flors o de paisatges coloristes, tal que un mirall de reflexes íntims o propis.

Situació:
Girona

Data d'execucio:
2004

Pati dels jutjats

Servir-se de la jardineria coma a practica per crear ambients idíl·lics o especials, pertany a l'idea essencial i primària de l'ambientació dels primers patis o espais privats, des de principis de la historia pràctica de l'ofici.

L'evolució de multituds d'estils invita a desenvolupar l'investigació d'ambients suggerents efímers i estèticament interessants que ajuden a la reflexió.

El treball realitzat consisteix amb l'experimentació a partir de l'aigua entès com un element natural bàsic lligat íntimament a la ciutat de Girona. L'aigua, com element, tractada de forma diferent es capaç de crear formes molt diverses capaços de suggerir sensacions diferents i actuar com a suport interactiu de la pròpia obra.

El concepte bàsic de l'actuació es:

Generar una forma mitjançant el moviment de l'aigua
(representat per un núvol mogut per la pròpia dinàmica del vent).

Generar moviment mitjançant una forma de l'aigua.
(representat per els cursos naturals de rius i torrents que banyen la ciutat de Girona)

Situació:
Girona

Data d'execucio:
1997

Escales de Sant Feliu
" Qualsevol element pot composar un paisatge tot depenent de la nostra mirada".

" Un mateix paisatge pot crear infinitat de sensacions, per tant, infinitat de paisatges tot depenent de la nostra mirada". Visca la subjectivitat del paisatge.

Les escales de l'església de Sant Feliu es llegeixen com un marc de l'arquitectura que suporta, com un apart integrant d'una façana molt acotada.

El pla inclinat de les escales s'entén com un petit paisatge dins la ciutat, on uns elements molt quotidians, escollits per la seva simplicitat i versatilitat, es manipulen per potenciar la seva capacitat cromàtica i crear un paisatge que dialoga amb les pedres que l'envolten.

L'associació repetitiva de pals de fregar, d'escombres de balca i agulles d'estendre roba, forma un paisatge, un camí que, com abans devia passar, acompanya fins a la portalada de l'església.

Data d'execucio:
2000

Autor : Martirià Figueras

El desenvolupament de un projecte moltes vegades comporta definir elements que formen part d’ell mateix per lo que es necessari dissenyar-los de forma concreta.

Es un plaer investigar en aquesta línia creativa, si be el mercat es ple de oferta moltes vegades hom no troba el que cerca per lo que mereix l’esforç de generar un nou element per tancar el projecte.
onstant no te forma definida per lo que es un plaer poder-lo utilitzar com a guio de creació artística.

Croscat

Fluvià

Bullidors

Espolla

Ribes del Ter

Terri

Riudaura

Riu Ripoll

Can Sant Joan

Terri

Camí de ronda de Tossa

Parc Sant Pol- Sant Feliu de Guixols

Passeig marítim Roses

Platja de Fenals - Lloret de Mar

Parc Tenyinaires - Castelldefels

Parc Draga - Banyoles

Parc Lluminetes - Castelldefels

Parc Pirineu - Ripoll

Parc Puig del Castell - Sant Boi

Parc Sant Pol - Sant Feliu de Guixols

Parc Victor Català - Platja d'Aro

Bolets

Passeig

Formigues

Rosa dels vents

Xais

Carbasses Esponellà

Nenufars

Rotonda Gramínies

Testos

Molí d'oli

Castellum de Sant Julià de Ramis

La Ciutadella de Roses

Poblat Ibèric del Far de St. Sebastià

Vil·la Romana Pla de Palol

Vil·la romana dels Ametllers - Tossa de Mar

Mas Gri

Santa Clotilde

Les Pinedes - Vilassar de Mar

Jardí Castell d'Aro

Jardí oficines Barcelona

Jardí Santa Cristina d'Aro

Jardí Sant Gregori

Calonge - Torre Valentina

Jardí Calonge

Jardí Cornellà del Terri

Jardí Garrotxa

Geriàtric Alt Empordà

Jardí Vall d'en Bas

Aries

Hotel Cap Roig

Hotel les Oliveres

Les Palmeres

Cases Perelló

S'Abanell

Illa Golf Reus

Bosc de reflexes

Retalls de paisatge

Riera Galligants

Simfonia

Varis

Cel i terra

Claustre catedral

Com aigua de maig

Elements vius

La gent com a paisatge

L'aigua com a suport

Paisatge d'elements quotidioans

Quadratures

Escultures

Jocs infantils

Mobiliari urbà